toggle menu

Els Amics De Les Arts - El matrimoni Arnolfini



Per tu L'India van ser tres mesos vitals
Per mi van ser nouranta dies a l'exili
A les fotos surts tan guapa i tant morena
I jo així amb pinta com de Bonnie Prince Billy

I contemplant el Taj Mahal desde
L'últim angle que ens quedaba
Em vas fer una pregunta
Que no em negaras que tenia mala baba

Un marajà va perdre la dona
I aquest palau li va fer construir
Si ens passés això a nosaltres, ¿que faries tu per mi?
I no vaig saber que dir...

Una any vas dir el pont de la Purisima
Creuem l'Atlantic, anem als Estats Units
Un puja i baixa, cuatre compres per Manhattan
Que el vol ara està per terra i en podrém treure profit

I contemplant un edifici unes columnes relentí, vas dir:
Caram som a un lloc mític fes una foto, es Wall Street
Aquí es un fol ple de pantalles, terra amb parquet
Homes i crits, perqué ara puja
Perqué ara baixa on hi es el secret per fer-se ric?
I no vaig saber que dir, I no vaig saber que dir
I no vaig saber nooo...
I et va agafar aquell rampell per la pintura
I vam volar a Viena a saciar aquell desig
Jo el mon del art, ho reconec
No puc dir pas que el domini
Del institut se'm va quedar
Només el matrimoni Arnolfini

I tu cantant un Gilles deies però mira el traç
Però quins colors!
No pots percebre per la mirada
Que profund que era el seu dolor
Fixat la llum que ben tractada
Tot detalls res perquè si
A mi m'exalta, a mi em provoca
I digues tu, que et fa sentir?
I no vaig saber que dir
I no vaig saber que dir
I no vaig saber nooo...

I després de molt de temps ja ho he trobat
Ja se que dir, hi ha més coses que tinc clares
Amb tots aquests anar i venir
Que et curarà un tiu que patenti
Les abraçades d'aireport
Sant Pau diré les que ara et trenquen
Però demà et fan més fort
Que l'única veritat arreu que es clara, rassa i pura
Es que al pot petit sempre hi haurà poca confitura
I que tornar sempre es la millor part de l'aventura...
Tornar, sempre es la millor part de l'aventura...