toggle menu

Els Amics De Les Arts - Super Bon Noi



M'he provat ja tantes malles
I m'he disfressat de tot
Que és que ja no sé com fer-ho
Per ser el teu superheroi
Sense màgia ni poders
Vull guanyar-te mica en mica
Sempre qui acaba vencent
És el que més pedra pica

No podré ser mai...
No podré ser mai el teu heroi

He deixat de treballar
Pagues dobles, feina estable
Per poder-me dedicar
A un propòsit més lloable
I ser el jedai del carrer
El de les petites coses;
El qui no fa un lleig a res
Que aconsella però no imposa

Salvar el món cada matí
Ajudar la gent que passa
"Senyor no baixi per aquí!"
"Senyora això pesa massa"
Fer lluir bé el català
Que és una bona feinada
Que s'han de fer bé les A
I les L geminades
No podré ser mai...
No podré ser mai el teu heroi

Superheroi, super bon noi
I ser el gendre que volen les sogres
Superheroi, super cofoi
D'arreglar immediatament
Tot allò que no funciona
I no ser mai un d'aquells
Que només s'en recorda
De santa Bàrbara quan trona

Per la doble identitat
Amb un casco ja tirava;
Però acabava ensopegant
Perquè el vidre s'entelava
Li vaig demanar a ma mare
Una màscara de cuir
Però la pell se m'irritava
Tant bon punt volia sortir

També em vaig fer fer una capa
Perquè sempre vesteix més
Però em van fer per desgràcia
El repunt a l'inrevés
I amb els calçotets per fora
No em deixaven entrar enlloc
I jo capficat rumiava:
Potser t'ho has treballat poc
No podré ser mai, no podré ser mai el teu heroi

Superheroi, Super Bon Noi
I ser el gendre que volen les sogres
Superheroi, super cofoi
Que sap que les bones accions son aquelles que perduren i quan hi ha dificultats no s'arronsa i sempre pensa
Que de mes verdes en maduren

No podré ser mai, no podré ser mai
No podré ser mai, no podré ser mai
No podré ser mai el teu heroi