toggle menu

Els Amics De Les Arts - Tots els homes d'Escòcia



En Mateu diu entrem-hi
És un pub que s'ha de veure
Sempre hi ha algú que recita
O que canta en un racó

A la resta ens fa una mandra
Però és que no hi ha alternativa
Va fem-ne una i cap a casa
Vigileu els esglaons!

Obrim la porta
Entrem en un lloc minúscul
Gent amb mirada perduda
Si n'hi ha quinze ja són molts

Però és molt heavy
Uns setanta anys de mitjana
I un senyor amb una guitarra
Que ara acaba una cançó

I seiem a prop del foc
Al costat un vell amb barba
Que duu manta i espardenyes
Sota seu hi dorm un gos

I no sé qui de nosaltres
Va i murmura "quina fauna!"
Amb els ulls ens l'assenyala
I ens posem a riure fort
Ai Mateu!
Ma dove chi hai portato
Que això tio sembla un geriàtric
A un amic no se li fa

Ai Mateu!
Que no et salva ni ta mare
Que avui pagues tu les pintes
Per mi ja podem marxar

Ens en fotem de tots
Del mort i de qui el vetlla
Quan de cop el vell s'aixeca
Això tios pot ser molt bo

Amb un respirar feixuc
I una veu ben arrugada
Diu "aquesta dedicada
A tots els que ja no hi són"

I comença
I arrenca amb la tornada
I al voltant es fa un silenci
Que ara no sabré explicar

Però hem de callar
Tio, hem de callar!
Empassar-nos les paraules
I posar-nos a escoltar
El vell agafa aire
I les venes se li inflen
I la cara ben vermella
Com si s'hagués d'ofegar

Però creu-me
Que a cantar d'aquella forma
No hi ha cap escola al món
Que te'n pugui ensenyar

De tots els homes d'Escòcia
Amb aquell vell vam anar a topar
I de sobte vam entendre
Què volia dir cantar