Maria Del Mar Bonet - Sarrià

Potser el destí ens ha duït aquí;
Potser l'atzar, potser el vent, o la mar...
Vençut per l'ànsia, i no puc parlar...
Somio on dormen els amants
I la història de Mallorca creix al seu costat
No podríem recordar-la sense Sarrià

I jo t'estim
I t'aclam;
Em mor i reneixc
A la clastra que em guarda i escolta
El batenc intens, perdut, immens, del cor
Oh, bressol! Deler contra la mort de l'amor
Nascut de tu em vares desterrar...
La veu tremola quan t'ho vull cantar
La terra crema sota els camps de blat
La terra, ma terra de Sarrià
El meu cel, un cel d'argent, desclou el nostre esguard:
La grandesa que ens evoca el nom de Sarrià

Comments

  • ×