Naakhum - L'escapçat de can Medir

Segueix Naakhum
Bandcamp: https://naakhum.bandcamp.com/
Spotify: https://open.spotify.com/artist/0goofvOd4ILlDxaAFYeiPT
iTunes: https://itunes.apple.com/us/artist/naakhum/925359475?l=es
Facebook: https://www.facebook.com/rebirthofnaakhum

Lletra:
(𝔓𝔬𝔢𝔪𝔞 𝔬𝔯𝔦𝔤𝔦𝔫𝔞𝔩 𝔡𝔢 𝔓𝔢𝔯𝔢 𝔔𝔲𝔞𝔯𝔱 (𝔍𝔬𝔞𝔫 𝔒𝔩𝔦𝔳𝔢𝔯) 𝔏𝔢𝔰 𝔡𝔢𝔠𝔞𝔭𝔦𝔱𝔞𝔠𝔦𝔬𝔫𝔰, 1934

Ací só. Tots m'anomenen l'Escapçat de can Medir.
Si adés era famós lladre ho só avui tant com ahir.

Calo foc a les pallisses, traginers m'escau d'occir
i saquejo les capelles, que això encara és més roí.

I quan, las i sol, arribo al meu bosc sense camí,
deixo el cap sobre una pedra, car no tinc altre coixí.

Els estels van apagant-se mentre neix el verd del pi,
i aleshores se'm presenta la visió que us vull dir.

Ja davalla l'Àngel negre tot clamant: -ve-te'm ací!
Se m'acara i amb veu fosca sol parlar-me sempre així:

Tots els homes t'anomenen l'Escapçat de can Medir.
Déu et féu a imatge seva i ara ets com un bot de vi.

T'he fet lladre, t'he fet lladre, t'he fet lladre i assassí,
el terror de la contrada que a tots dóna mal dormir.

En dos trossos, en dos trossos, el teu ésser vaig partir.
Ja no ets home i en ta vida no ho podràs esdevenir.

Després calla, i rere una ala el seu cap vol escondir
per estrafer la parença que em donà el cop del botxí.

Aleshores semblants coses acostuma d'afegir:

Demà escanyaràs un frare, aquell que de bon matí
sol anar a la Font del Roure d'amagat a beure vi.

Escomet-lo a la impensada, que no es pugui penedir
de la seva malifeta amb la dona del veí.

Quan el vegis sense vida pren-lo i penja'l dalt d'un pi
per exemple i vilipendi de la gent del Monestir.

Vull plorar, però no ploro car els ulls són lluny de mi;
vull parlar, mes no tinc llengua, vull, què vull sinó morir?

Mon esguard des de la testa em recorda el meu destí.
Per mos crims van escapçar-me a la plaça de Robí.

Per tants crims no sóc un home i el diable em cal servir
amb mon cap sota l'aixella, tristament fins a la fi.

Comments

  • ×